CONTES

 

BARBA ROJA

 Un horabaixa, d’un dia d’estiu, que feia molta calor, vaig anar a pasejar per l’Illot dels Frares de Sa Colònia, aveure si trobava cualque cranc pelut per les roques.

Dins un cocó, vaig trobar  una bruixola. Era molt rara, pareixia molt antiga. Vaig tocar un botó i va pareixa que jo volave, que tenia ales i vaig aterrar a l’illa de na Guardis, davant la Colonia.

Aquesta illa, es misteriosa. Es diu que el seu voltant, està ple de vaixells enfonsats, de l’època púnica i romana que venien a cercar sal a Sa Colònia.

Derrera una penya, assegut amb els peus dins l’aigua, en vaig trobar amb un personatje molt estrany, pareixia d’una altre època.

Li vaig demanar: I tú qui ets?  I ell en contestà : Som l’esperit del Pirata Barba Roja.

El Pirata Barba Roja, jo no més conec en Jaume Espàreg, aquell del Carib, l’hi digué, jo un poc asustat. Idò, ara sabràs un poc de la meva història, digué ell.

-Els pirates no sols n’hi havia o n’hi ha al Carib, sinó també a la Mediterranea.

Jo i els meus germans devers l’an 1545 ens dedicavem a atacar els pobles de la Mediterranea, inclòs Mallorca i les seves poblacions, robavem tot el que trobavem, inclús dones i homes que veniem com esclaus. Per protegirse de nosaltres els habitants d’questa illa varen construir un serie de torres de defensa que avui  en día encara trobaràs els seus restes i es comunicaven entre sí fent senyals de foc i fent sonar un corn per avisar que nosaltres els voliem atacar.

Però els mallorquins eren un poble fort i varen lluitar contra nosaltres.

Bé, ja, n’estic cansat de tanta xerradissa, si vols seber més informació cercau a internet. I va desapareixe per art de màgia.

Jo, tot esvarat, vaig tornar a gafar la bruixola i vaig prema el botó i amb un tres i no rés vaig tornar esser damunt l’Illot des Frares.

En vaig anar cap a casa i a l’internet vaig cercar informació d’en Barba Roja.

Va esser molt interessant ja que forma part de l’Història de la nostra Illa.

 

Gabriel Joan Sacarés i Portell

4t primària

 

EL PIRATA JOAN ‘’BARRAL’’

 

A l` estiu de l´any  1501,un vaixell  pirata en  mig d’  unfuriosa  tempesta  tropical  es  va enfonsar aprop  de la costa de Brasil. Segons una llegenda  de vells  mariners,dicen  un  gran tresor  que  era  un  bosral  ple  de  bru´xoles d’or.

Pero` només  un  vellet  va  contar  la  verdadera  historia  en  una  vella  cantina  de  Mallorca.

El  pirata  Joan  ‘’Barral’’,el  grumet  Martí i  el  seu  ca  Biluú  foren   els  unics  supervivents  d’ aquell   vaixell.Aixó  va  passar  gracies  a  una  vella  porta  que  els  va  servir de  salvavidas, duen-los  o la  costa  de  una  illa  on, segons  els  seus  habitants,  hi  creixien  unes flors  de  colors  violeta  que  curaven  totes  les  malalties.A  aquella  illa  hi  varen  estar  quasi  un mes  vivint  de  fruites  i  cacant  qualque  tortuga  per  menjar.En  començar  el  segon  mes,  en  ‘’Barral’’,   que  ja   pareixia  el  pal  del  vaixell  de  magre  queestava,  es  va  posar  molt  malalt  i  li  va  dir  a  en  Martí que  anàs  caminant  cap  el  mord, l’ únic  lloc  on  encara  no havien  anat  i  on  creia  que  hin  havia  tes  flors  que  el  cuararicn.En  contrar-li  això,  li  va  donar  a  en  Martí  el  seu  únic  tresor,  que  era  una  vella  brúixola.En Martí  i  en  Bilú  voren  poder  trobar  la  flor  violeta.En  Joan ‘’Barral’’  va  viure  molts d’any  més.Als  pocs   dies  es  recuperarà  i  foren  rescatats.

Així  va  surgir  la llegada  del  tresor  de  les  brúxoles d’or.

 

Kevin A. Merino

4t primària